dissabte, 27 de desembre del 2008

Maneres

Potser molta gent no entendrà la manera que tenim a casa de celebrar el fi d’any , però tot i així intento explicar-ho
El fet es que potser no ens agraden les grans festes o potser ens agrada passar-ho amb els nostres , el cas es que des de fa dos anys varem decidir de fer unes petites vacances per celebrar el fi d’any substituint la festa tradicional .No he estat gairebé mai dels que assisteixen a restaurants amb festa inclosa doncs considero que el preu a pagar es exagerat , tot i que entenc , que la gent que aquella nit ha de treballar ha de tenir una motivació econòmica , sinó ningú voldria treballar , però en molts casos la gent es queixa del servei rebut per el que han pagat .
Es per això que aquest any també marxem cap a França com els dos anys anteriors i aquest hem triat la ciutat d’Avignon , on com a molts llocs de França es celebren uns animats mercats de Nadal que solen estar oberts fins el dia trenta de Desembre .
En quant al cost econòmic surt força be doncs hem trobat un apartament en el centre d’Avignon per molt poc més de dos cents euros . L’apartament ens dona la llibertat de menjar com a casa o de sortir a menjar fora , depenent del temps , humor nostre i dels nens .


La veritat es que nosaltres ho gaudim molt i sempre hem pensat que si fem el que molta gent , quin fi d’any tindrien els nostres fills? . Ens agrada fer-ho així , ho fem junts ,organitzem un bon sopar , raïms inclosos i la xocolata ens la mengem l’endemà per esmorzar i sense ressaca , que de festes de fi d’any privades si que n’he fet i se com et sents l’endemà .

Total que passarem sis dies fora , fent turisme , festa privada de fi d’any , xocolata amb xurros i gastarem menys que molta gent en l’últim sopar de l’any ,contant el vestit , la festa de fi d’any i altres extres .
Jo també hem posaré roba interior vermella i potser durant la nit la perdré :), hi ha una manera millor de començar l’any ?
Total , festes de Nadal amb família i marxar fins l’any que ve .
Us desitjo una bona festa i entrada d’any 2009 . Moltes abraçades i petons virtuals

diumenge, 21 de desembre del 2008

Bon Nadal

Decidint la decoració de Nadal i donat que aquest any tothom està de crisis , he intentat de reciclar o reutilitzar el que per mi no serveix o està en desús i ser un bon ciutadà i seguir sempre les tendències que ens marquen els de dalt .
Per fer-ho he escollit un arbre , catalogat, que te més de dos mil anys , ja que entenc que les boles que hi penjo son molt grosses i encara hem limito i no poso totes les que tindria que posar per no malmetre el pobret arbre .
El resultat ha estat aquest :

Com que he vist que el resultat no es bo , i penjar-los per allà on s’haurien de penjar , informàticament encara no es pot fer , us deixo això altre , que encara que es molt infantil , queda molt més be que aquesta colla de xarlatans , que ens deixaran sense finançament .
Per desitjar unes bones festes us poso això:

Que passeu un bon dia de Nadal i tot el que li be al darrera .

OMPLIU LES VOSTRES LLARS D’ALEGRIA I FELIÇITAT I TANQUEU LES PORTES I FINESTRES PERQUE US DURI TOT L’ANY QUE BE .

BOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOONNN
NADAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAALLL

divendres, 19 de desembre del 2008

Víctima de la burocràcia


Degut a una inspecció de treball en una promoció de pisos a un poble província de Teruel vaig haver de patir el , que jo entenc, per un abús de poder o burocràcia inútil.
El fet es que per un error dels operaris en llegir el document hem van entregar una citació al departament de seguretat de Teruel capital ,just per l’endemà , amb l’afegit que la documentació que hem demanaven la tenia al despatx de Girona , res a tres cents kms .
Vaig intentar , fent ús de la raó , de trucar al departament per tal de sol·licitar un aplaçament , doncs tal com deia el document , es podia enviar per correu . Al intentar parlar amb el sr ( ?) que havia fet la citació , hem vaig trobar que no si volia ni posar al telèfon , perquè estava molt ocupat . La secretaria que va entendre la meva situació va parlar amb ell per explicar-l’hi la situació , però ell va contestar que no , textualment segon la noia va dir : “es innegociable , si tiene una citación conmigo , que se presente o que pague los tres mil euros de multa por no presentar la documentación”.
Com que no hi havia solució , agafo al cotxe , torno a Girona a recuperar els documents , m’aixeco altre cop a les cinc del matí i cap a Teruel , total cinc cents trenta kms .
La cossa als coll...........ns va ser arribar allà i hem diuen que : “no este señor (?) no está hoy , ni mañana .
Doncs que faig ? , hem diuen que deixi la documentació i que quant torni ja s’ho mirarà , jo una mica cabrejat els hi demano que com a minim hem facin un registre d’entrada per que consti que m’he presentat , però hem diuen : “es que esto no lo solemos hacer “ , ostres que jo tampoc acostumo a fer mil i pico de kms per res , es que asta la secretaria amb un signe de complicitat hem va fer un somriure , ( esplèndid per cert ) . Al final molt a desgana i consultant altres companys de feina , hem varen fer el registre d’entrada i : “adiós muy buenas ya le diremos algo”.
Trobo que en ple segle vint i un fer mes de mil kms per que una persona no es vulgui posar al telèfon es indignant .
Total , dos dies de aixecar-me a les cinc del matí , més de dos mil kms amb dos dies , ja que el dia abans havia passat per Castelló a recollir un material , i visca la burocràcia .
La part positiva es que he vist país , que no tothom pot esmorzar a Castelló , dinar a Teruel i sopar a Girona encara que hagi acabat la setmana fet pols.

divendres, 12 de desembre del 2008

Crispació


Els esdeveniments ocorreguts a Grècia i fa un temps a França , amb les conseqüents batalles campals entre la policia i la població , sense parlar de les destrosses de quanties econòmiques d’un valor gairebé incalculable , hem fan pensar , amb l’avís que ja fa uns dies es va veure a BCN , en la crispació en que viu la població de molts països , dels quals el que més hem preocupa lògicament es el nostre.
La pregunta es , estem preparats per combatre una batalla campal , on els nostres vehicles , comerços i altres estris que cadascú té en propietat es veuran afectats ?, i de la protecció de les persones amb tot el que comporta la nostre seguretat?
Crec que no , no estem preparats .
I la pregunta que més ens hem de fer , es on ens posem ,nosaltres ? amb qui anem? que fem ? , som dels que tirem les pedres i cremem cotxes o som del que sortim a defensar-ho?.
Quina confiança ens dona el nostre govern i la seva policia ? , moltes son les preguntes a respondre , però la principal , es , com està el nostre estat de crispació ?; donat que últimament no es que el pais vagi massa bé i que estem pagant les consequencies d'una crisi que no hem provocat ,sino que ens han imposat .
Soc anti violència total, però de vegades , hem venen ganes de tirar la primera pedra .
I vosaltres de que teniu ganes ?

dimarts, 9 de desembre del 2008

Ja hem tornat

Tornem a la feina desprès d’un pont que com sempre s’ha fet curt , però tornem amb les piles carregades per arribar fins a la propera escapada .
Us deixo unes fotos de resum .

Peñarroya de Tastavins , poble on reina la tranquilitat



Punt geogràfic on es troben Catalunya , Valencia i Aragó
ja veieu ... un peu a Valencia un a Catalunya i amb la mà
tocant L'Aragó .



Morella , ciutat enmurallada amb castell . Es mereix una visita


Basilica del Pilar a Zaragoza , no cal ser religios per visitar-la



L'expo ha deixat emprenta amb varies obres com aquesta

Si ja ara tinc ganes de tornar a marxar es que ens ho pasem bé , no?

divendres, 5 de desembre del 2008

Escapada


Un pont que no es pont , una crisi que no ens ha d’espantar , les ganes de desconnectar , l’esperit de viatjar i un munt de coses que ara no hem venen al cap, fan que aquets tres dies de festa ens perdem per aquets paratges .
A la tornada en veiem i us ho explico.



Estarem sota un sostre d'aquets


Esperant la sortida del sol , del que esperem sigui un bon dia

diumenge, 30 de novembre del 2008

A que jugem ?


Ens anem acostant a les temudes i esperades, depenent de la persona , festes de Nadal . A nosaltres que ens agrada fer els deures aviat i anem mirant coses que podem aconsellar als nens per fer la carta als tres reis , ens trobem que es molt difícil de trobar coses que no tinguin relació amb la violència sobretot en el cas dels nens .
La societat es queixa de la violència existent i crec que aquesta no es la manera més adient de conduir els nens cap on volem . Molta part de les joguines tant si son físiques com si son virtuals , tenen a veure amb guerres ,operacions d’alt risc , cotxes a velocitat vertiginosa , sorolls estridents i tots amb molta competitivitat que demana sempre un guanyador absolut . I en el sector nenes , les nines tenen unes mesures fisiques que dubto molt que alguna de les seves usuàries pugui algun dia aconseguir , apart de la gran quantitat de complements que els ensenya que es pot tenir de tot .


On es l’esperit de jugar ? , fer una criatura didàctica que faci corre la imaginació per tal d’incentivar el seu petit cervell a ser creatiu . Els hi estem donant tot fet i crec que no es bo .
El gran problema bé quant al col·legi tothom té el mateix i tu entres en l’ indecís de, que faig ?. Compro per que tingui el que vol ? o l’hi dono el disgust de no tenir el que tenen els altres , tot i que potser un dia li pot ser mes pràctic . Es molt difícil de fer i decidir , amb l’afegit de la que crec que es una publicitat enganyosa la que es fa per televisió , doncs aquets anuncis haurien d’estar regulats per a el públic infantil , ja que en ells la il·lusió els hi amaga la realitat .

QUINA IL·LUSIÓ QUE ENS FAN LES SEVES CARES DE FELICITAT TOT I SABER QUE EL QUE FEM NO ES DEL TOT CORRECTE .

dijous, 27 de novembre del 2008

Quantitats


1,5 LITRES AL DIA SON ACONSELLABLES





DE 2000 A 3000 CALORIES AL DIA SERIA IDEAL






UN AL DIA ESTA BE PER VIURE EN CONDICIONS


MILLOR NI UNA AL DIA............. NI MAI








SEMPRE QUE US VINGUI DE GUST







TOOOOOOOOOOOOOOOOOOT EL DIA



Si podeu disposar de tot això ..... i no sou feliços es que :
TENIU UN PROBLEMA

dilluns, 24 de novembre del 2008

Caminada


Per aquestes dates cada any solem pujar un grup de familiars i amics al massís del Montgrí , per celebrar la seva patrona Sta. Caterina .
Caminada d’una dificultat relativament fàcil , doncs gent de totes edats amb bona forma física poden fer la ruta sense problemes .


Aquest any tot i la tramuntana matinal , alguns ens varem decidir a pujar fins al castell , nens incluits . El resultat unes vistes meravelloses des de Pals fins al golf de Roses .



El castell nomes te les quatre parets , tot i que per un dels laterals ,es pot pujar fins a dalt per una escala de cargol interior i permet de donar-hi tota la volta amb seguretat , ja que disposa de unes baranes de protecció.
Acabada la visita , caminada fins a l’ermita on ens espera la resta del grup per dinar , ja amb el foc fet i les taules parades .


La tramuntana ens fa un favor i deixa de bufar , el que ens permet dinar amb tranquil·litat , fer la castanyada i començar la campanya dels torrons .
Desprès de recollir queda temps per passejar i acabar de gaudir el diumenge abans de reprendre el camí de tornada per tal de pair el dinar .
Un recorregut molt aconsellable per qui li agradi caminar i gaudir d'unes bones vistes .El total del recorregut anada i tornada desde Torroella de Montgrí es pot fer en poc més de tres hores . Si ho feu amb bona companyia i un bon dinar , es garantía segura d'éxit .

dijous, 20 de novembre del 2008

Paréntesi



Setmanalment tinc el petit privilegi , per motius de feina , de viure la soledat des de l’únic punt en que crec que pot ser positiva .
Potser soc rarot però un dia a la setmana poder estar sol , per reorganitzar els teus pensaments , estar tranquil , escriure això mateix ara al costat de la llar de foc , sense ni un soroll al carrer en ple casc antic d’un poble en territori Aragonès , a mi hem dona vida.
Es una nit per deixar anar els dits sobre el teclat i poder pensar una paraula deu minuts si cal , no hi ha pressa , ningú m’espera avui , la nit es meva .
Trobo molt a faltar la meva família , cosa que hem recorda, cada setmana ,el que tinc i el que no vull perdre .
Se que molts aprofitarien per sortir , conèixer gent , fer coses de les que després se’n penedirien , o potser no . A mi digueu-me rarot, però ho gaudeixo així .
No es una cosa nova , ja que porto des de l’any 2001 , primer va ser Andorra , amb estades de una nit o dues a la setmana , en que vaig tornar a llegir llibres , cosa que no feia de molts anys , vaig aprendre molta cosa d’informàtica , un tema que tot just fa deu anys que vaig tocar el primer ordinador , estic fent un curs d’anglès en el que he arribat a un nivell que hem permet viatjar i que espero millorar , no per fer una conferencia , però si per tenir-hi més confiança , i altres idees que m’han vingut al cap , que han fet més fort el nostre entorn familiar . Tot per un petit parèntesi setmanal .
I sabeu el millor de tot ? doncs que ni tant sols tinc Internet , així que aquest post s’haurà d’esperar, igual que no puc consultar(amb pena) els que segueixo habitualment . Que com ho compensaré ? doncs ara prepararé unes bones torrades amb carn a la brasa i a gaudir de la soledat , llegint , aprenent , mirant tv o sense fer res , escoltant el silenci.
Per si algú diu , quina vida!!! , us dic que a les cinc del matí he sortit de Girona cap al principat d’ Andorra , he estat en dues reunions , he fet uns quants encàrrecs i ara estic a l’Aragó on ja he fet una visita d’obra . Crec que m’he guanyat el moment i vaig a gaudir-lo.

Si algú vol saber on es aquest poble amb tant de silenci :
40º 52’ 50’’N

0º 09’ 25’’ E






DEIXEU QUE EL SILENCI CARREGUI LES VOSTRES PILES

dilluns, 17 de novembre del 2008

Festa Major


Garbi24 va néixer a Cassa de Pelras , un petit poble del baix Empordà, que com cada any per Sant Martí, el patró del poble, celebra la festa major en honor al Sant .
Fa vint-i-set anys que participo en l’organització de l’esdeveniment , que va començar amb molta força quant tenia divuit anys , juntament amb altres joves emprenedors del poble . En aquells temps treballàvem dues setmanes cada vespre per el muntatge d’un envelat molt casolà , però carregat de força de joventut a falta de pressupost . Tota la força posada en aquells quatre primers anys va desaparèixer , per falta potser de ajudes , de que tots començàvem a tenir parelles mes o menys estables , potser alguns es van cansar de treballar , alguns van marxar del poble ........El cas es que a partir de l’any 85 es va acordà de fer només una petita celebració al diumenge el mati , donada la falta de pressupost i la poca ajuda rebuda del ajuntament .
A partir de llavors continuem , alguns , preparant per tots els assistents , la celebració amb un cartell d’activitats amb concert a càrrec d’una coral , sardanes i un aperitiu popular per tots els assistents , acompanyat d’un còctel de cava que porto fent durant tots aquets anys i que aprofito per donar-me jo mateix un premi a la constància (per que si no no ho farà ningú :)). I que aquest any ja el varen fer els meus fills ( com passa el temps)



Aquets any es va fer a més una exposició de fotografia de casaments de gent del poble , en que la meva família era la única en tenir-hi quatre generacions i això sempre agrada de veure. Total un diumenge molt tranquil , interessant , amb família i molts de records de quant vivia en aquell poble .












divendres, 14 de novembre del 2008

Una cadira a USA


La pregunta d’avui que jo hem faig es , quant ens costarà la tan esmentada cadira a Washington del senyor ZP ?
Donat que aquets tipus de gent nomes es mouen en hotels de cinc estrelles superior i que el sequi’t de gent que porten al darrera es molt gran , la despesa de la xerrada i a cada país , no se jo si ens resultarà profitosa , ja que els politics ens tenen acostumats a moltes reunions i poques solucions . Si mireu la retransmissió de la cimera o el seu resum , veureu que de ben segur tots estan somrient i parlant de on aniran a sopar , nosaltres a pagar-los el viatge i estrènyer el cinturó .
Si som capaços de retransmetre imatges des de el planeta Mart , com es que no podem muntar una cimera amb videoconferència , que seria igual d’efectiva i molt mes barata , Amb la tecnologia de que disposem es viable i tampoc els vull posar amb el msn i una web cam , si no que estic parlant de una sala a cada país preparada per les reunions d’aquets tipus , que cada cop seran mes habituals i de pas estalviaríem que tots els presidents de cada país hagin de visitar tots els països , ells que parlen tant de la unitat familiar també podrien estar mes amb els seus .
Crec que guanyaríem en despeses , rapidesa i moltes mes coses ............

QUE ELS MALGASTADORS ENS ARREGLIN L’ECONOMIA , ES BO ?

dilluns, 10 de novembre del 2008

Punts


Fa cinc mesos hem va posar una multa la guàrdia civil , a la província de Terol , per no aturar totalment el vehicle en un d’aquets stops en una illeta del centre de la carretera , que en molts llocs hi ha un cediu el pas . Hem vaig queixar dels cent cinquanta euros que hem va posar , doncs l’acció no comportava cap mena de risc i tenia un visibilitat molt gran . Com que sembla que aquesta gent no tenen criteri i l’únic que busquen son diners per l’estat , vaig haver de, acabar pagant la multa i callar .
El mes greu es que fa dos dies he rebut una notificació de la retirada de quatre punts del meu carnet de conduir , es veu que la multa ha arribat a l’administració i han llegit la multa , cosa que jo no vaig fer , i posa textualment “ Por no detenerse en una señalización horizontal de stop” . Llegit aixi sembla que vaig passar un creuament sense mirar posant amb perill la circulació i segons codi circulació això es retirada de carnet o punts .
Es molt injust que, per que un inútil , no sàpiga escriure el que realment ha passat hagin de treure punts a un conductor que amb vint i vuit anys de carnet no te cap multa per excés de velocitat , alcoholèmia , accidents i que fa al voltant de quaranta mil kilòmetres l’any , ho trobo molt injust , veient que gent que ha fet morts a la carretera continua conduint sense cap problema . Ara toca conduir amb por , doncs amb dos tonteries més com aquesta , hem trobaré sense carnet i conseqüentment sense feina .


ESTIC CABREJAT ........................ MOLT CABREJAT .

divendres, 7 de novembre del 2008

Sexe de pagament

Estava plovent , he vist una noia a la carretera sense sopluig , sota la pluja i el fred , m’ha fet pensar amb la injustícia amb que aquestes pobres noies han de viure ,obligades sense escrúpols a viure sota la pressió de gent que per cobdícia ferien el que fos .
Jo en el meu mon imaginatiu dibuixo una regularització de tot el que es el sexe de pagament , encara que no en soc consumidor , doncs sempre m’ha semblat que tenir que pagar per això minva molt el meu orgull masculí . La regularització d’això comportaria molts de canvis que asta hem semblen divertits .
Imagineu per un moment que aquests clubs podrien arribar a ser mixtes , tothom podria anar allà , buscant el que necessiti , homes i dones treballant per donar satisfacció sexual , amb els seus registres de sanitat , qui treballés allà ho faria per que realment hauria triat aquest ofici . Tot plegat generaria un ampli ventall de negoci , tot legal , es podrien fer les rebaixes ( quines cues) , els famosos dos per un (per el que pugui) , targetes regal (val de 30€ per el club tal) , finançament (per qui es vulgui regalar una orgia ) campanyes de publicitat (gola profunda F1 team ) i un llarg etc.... amb serveis de neteja , aparcament , gestories , sindicats................
Total un piló de gent cotitzant a la seguretat social , amb una bona nòmina que serien clients potencials a l’hora de comprar pisos , cotxes i tot tipus de producte que ara no poden comprar , per que amb el que els hi donen i sense papers no tenen accés a res de res
Pot semblar una collonada però estic convençut que solucionaríem molts problemes tant econòmics com humans .


HI HA COSES QUE ES PODEN DEIXAR ....PERÒ NO DE......................:)

dilluns, 3 de novembre del 2008

On son els diners

Sort que demà dia quatre de Novembre i amb eleccions a U.S.A , a tots ens canviarà la vida , si més no, no haurem de seguir escoltant una campanya de més de sis mesos , en la que ja s’han tret tots els draps bruts . Arreu del món veig que les eleccions son igual de pesades , i jo els hi canviaria el nom , per anomenar-les “concurs de mentides”.
Acabat aquest problema (que haurem de continuar rosegant per sempre...) el que m’agradaria saber a mi , digueu-me ignorant , es ,on son els diners d’aquest planeta , ja que els bancs ...no en tenen , les empreses........ no en tenen , les borses.......no en tenen , la població mundial.......no en te , el govern .........no en te , ningú no en te ? si ningú en te ? on son?.
Si abans n’hi havia ara en algun lloc han de ser , algú els te . Us heu preguntat el perquè en tota aquesta crisi no surten mai els anomenats paradisos fiscals , calla que deu ser per que ells no han fet hipoteques “subprime” i per això no surten al telenotícies .
Ja se que hem direu que molt del diner era fictici degut a la inflació i a la bombolla immobiliària , però tot el que la població ha gastat amb cotxes , viatges , restaurants , roba i un llarg etc ....... de diner que es mou amb efectiu , on es ?. De cop i volta resulta que algú s’ha dedicat a fer neteja o es que els col·lecciona per colors i nº de sèrie .
No ens deixem enganyar , els diners hi son , el que s’està discutint ara , internament , es com es repartiran el pastis a partir d’ara i qui es penja les medalles al mèrit per fer-nos sortir de la crisi , això si , nosaltres com sempre prepararem el pastis per ells ,sense poder-lo tastar .


MASSA GENT DINS ELS GOVERNS PER FER TANT POCA FEINA

De que deu servir l’ajudant del subsecretari del secretari del ajudant del vicepresident de qualsevol de les moltes conselleries repartides per arreu del mon. :) :)

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Punt final

Desprès de 99 anys en aquest mon , la meva avia ens ha deixat , ara finalment podrà descansar , que es el que ella demanava últimament .
No ha estat una vida fàcil per ella , passar una guerra i una postguerra , ja vídua , doncs el meu avi es desaparegut de guerra en la batalla de d’Ebre , i amb dos fills que pujar , sense cap mena d’ajuda , es sens dubte tot un repte , que gairebé segur molta gent d’avui no ho aguantaria . No va tornar a viure amb parella mai més , això ha de ser molt dur , estar des de l’any trenta nou , sense ningú amb qui poder parlar amb confiança i fer-te costat en una vida tant llarga . Sempre va viure dintre del grup familiar , però no es el mateix que tenir una parella on recolzar-te . Aquestes coses ara actualment serien impensables però en aquelles èpoques era el que tocava i tot i que ara ho entenem com un disbarat , abans era molt mal vist refer la teva vida i més vivint en un casa de pagès aïllada en un poble petit .
Es curiós que jo a l’edat que tinc , la recordi sempre com una persona gran , des de els meus primers pensaments d’infància ha estat sempre un avia .
Ara i desprès de un temps esperant el desenllaç , doncs es veia a venir que s’anava apagant , quant arriba el moment , hem dol ,més del que hem pensava , tot i que intento pensar en que era el que ella ja esperava amb ganes .
Va ser una gran persona , i la vida llarga que ha tingut li ha estat recompensada amb la companyia de la seva família i amb la lucidesa fins els darrers dies .
Quatre ratlles a la xarxa , apart del record , es una manera de rendir-li el meu petit homenatge per tot el que va fer mentre va estar entre nosaltres i que moltes vegades ni tant sols ens n’adonem .


APROFITEM LA VIDA JA QUE TARD O D’HORA S’ACABA .

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ens prenen el pel

Desprès d’un parell de dies de rumiar-ho , doncs m’ha costat de pair-ho , tinc que parlar de tots aquets politics que a base de sortir per la televisió , diaris i quasi a la sopa ......ara ens volen donar confiança dient-nos que tenim les pensions assegurades per vint anys , ja es mala sort , que es just l’any que jo hauré de començar a cobrar , però no es això el que hem preocupa , el que es realment fort es que ens assegurin pensió per vint anys , una gent que no han sabut veure una crisis com la que tenim a sobre , ni tant sols amb sis mesos d’antelació , doncs el senyor Solves ens prometia un augment del percentatge sobre l’economia nacional bastant important , però al cap de tres mesos ja existia una lleugera desacceleració i la paraula crisis no es podia ni dir , en canvi ara estem en plena crisi amb les borses per sota terra i sense saber que passarà demà . Però ens saben dir que tenim assegurades les pensions ? . Perquè gracies a la immigració tindrem mes fonts d’ingressos a la seguretat social .Ara si que m’he perdut , doncs si puja l’atur ? com es que pugin els ingressos a la seguretat social ? . Potser ens amaguen alguna cosa tots aquets , potser posarem al atur als d’aquí que paguem tots els impostos i posarem a treballar als sense papers , tot tipus d’immigrants i asta legalitzarem la prostitució que com que mou mes de cinquanta milions d’euros cada dia farà pujar molt les quotes . Si a tot això i posem el que l’Estat ha concedit , però no ha pagat , com les ajudes a la gent gran amb dependència , que en molts casos les famílies ho cobren quant la persona ja ha mort , potser si que tindrem seguretat social per vint anys .
Jo crec que ens prenen el pel , doncs es molt fàcil de veure que els màxims ingressos de l’estat son els impostos sobre qualsevol moviment de compraventa , si la economia entre en recessió vol dir que ingressaran menys i les despeses en atur seran molt mes altes i han d’acabar tota l’obra pública que tenen començada que son molts de milions d’euros .
Estan jugant amb tots nosaltres , però no es fa res de res , a part de posar alguns extres en algun cotxe oficial , per poder veure les series de la tarda , per que les borses , suposo que se les saben de memòria .
El que realment hem consola es el fet de que els directius dels bancs no podran cobrar més de cinc-cents mil euros l’any . Pobres , ja podran pagar l’hipoteca amb només quaranta un mil sis-cents euros al mes ? .

ELLS SON QUI PARLEN DE CRISI ............ I NOSALTRES QUI LA PATIM

dijous, 23 d’octubre del 2008

Jaque a la Reina

Intento explicar el que a mi m’ha costat anys d’entendre entre les relacions de parella , avui desprès de sentir un comentari entre dos operaris en una obra m’ha donat el impuls d’escriure allò que molta gent hauria de practicar i no fa , potser per mandra o per ignorància .
El tema es el que molts dels homes obliden que en una relació hi ha d’haver un mínim d’esforç en seduir constantment la parella i que no es pot passar del sofà , un cop acabada la pel·lícula , al llit , i que en passar la ma per l’esquena de la parella trobaran la passió esperada . Sovint el que es troben es un deixem estar o un ara no, es massa tard , em la conseqüent crispació que això comporta i que desprès de repetides vegades sempre acaba amb batalla campal.
Com que som presoners del amor , ens toca picar pedra cada dia , i no es tant difícil , tan sols hem de fer el que fèiem al principi de la relació , dedicació .
Amb el pas del temps nosaltres no canviem gaire , faríem el que fèiem quant començàvem a sortir.............arribar i moldre . Però elles amb el temps canvien , doncs els nens , la responsabilitat de la família , la seguretat econòmica que , val la pena remarcar que els hi preocupa més que a nosaltres fa que els ritmes i les costums siguin diferents .
Si volem encendre la passió que contínuament busquem , hem de canviar una mica els hàbits , hem de picar pedra , molta pedra . Tinc que reconèixer que durant un any la primera entrada cada dia de la meva agenda era “to prick stone” (picar pedra) per recordar-me de fer qualsevol cosa que ella s’adonés que hi pensava , no es tan difícil arribar a casa i preguntar com t’ha anat el dia , tant li fa si treballa a casa o en un alt càrrec , ella sabrà que ens importa el que fa , podem enviar un simple sms durant el dia per tal de que s’adoni que en aquell moment hem pensat en ella , si ens llevem mes aviat que ella li agradarà veure que l’hi hem preparat un suc de taronja , quant arribem o marxem a treballar no cal un petó amb la llengua fins a la campaneta i les mans refregant tot el seu cos , es mes adient una bona abraçada , acompanyat de un breu peto i un somriure , deixar una simple flor un dia qualsevol fa més que un ram de roses en un dia assenyalat , deixar el mal humor de la feina fora de la porta d’entrada també es molt recomanable i així es podria anar continuant amb una infinitat de petits detalls que ens acabarà agradant fer-ho i aniran molt be a la nostra relació .
Si la reina es troba en “jaque” farà que es mogui , i això es el que nosaltres busquem , que es mogui ...:) .
Si malgrat tot la reina no es mou , tindreu molts arguments per una discussió i sens dubte estareu am posició de “jaque mate “ lo qual dona la partida per acabada .A partir d’aquí només ens queda jugar un altre partida , si ens donen oportunitat , o canviar el taulell , les fitxes i com no la reina .


FEU MOURE LA REINA .......PER TENIR EL QUE DESITGEU I GAUDIU D’UNA LLARGA I DISTRETA PARTIDA .

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Aniversari

L’altre dia un dels meus fills va complir set anys , amb la conseqüent celebració i els corresponents regals , festa amb amics inclosa i tot una sèrie d’actes que hem fa pensar si ho estem fent be tot això, doncs penso que per parar el consumisme que està vivint la societat no es la manera mes adient d’inculcar a la seva educació , que tot el que es pot celebrar en aquesta vida i el que no també ,sempre es motiu de comprar alguna cosa , per tal de que estiguin contents . No som dels pares que mes capricis comprem , doncs considero que som bastant moderats , tot i que moltes vegades ens vindria de gust d’obsequiar-los amb qualsevol tonteria . Es aquí on la tasca es fa difícil , doncs la majoria de nens tenen molt més del que haurien de tenir , aleshores que fem em els nostres , no comprar res i que els seus companys els hi passin per els nassos tot el que ells no tenen ?, crec que no es just tampoc .
El cas es que per culpa d’una societat massa consumista els estem evocant des de petits a no valorar les coses , ja que no han assumit un objecta que ja en tenen un altre .
Ells nomes demanen el que veuen que els seus amics tenen , un cop aconseguit , ja demanen un altre cosa , això es el que jo entenc que hem de parar , el que es difícil es com fer-ho , per que no es sentin malament i entenguin que allò que demanen nomes els farà feliços una estona i que desprès ja està .
Hem aconseguit de moment allunyar-los dels jocs virtuals tan de moda en els últims anys , inclús han descobert que molts dels seus amics nomes juguen amb la consola , quant algun amic ve a jugar a casa seva , però que ells per si sols quasi no la fan servir , es una petita guerra guanyada (de moment) dels molts fronts oberts que hi ha en el mon infantil . Ells des de que tenien cinc anys que tenen ordinador propi , no se si es una opció encertada però ens va semblar que era millor que practiquessin amb alguna cosa que mes endavant fos útil , ara a part dels jocs de la xarxa , saben fer funcionar correctament el correu electrònic , saben com buscar coses per fer algun treball a l’escola i consulten al You Tube els moviments de les classes que fan de Taekwondo .
Crec que no serveix de res fer un munt de regals , sinó que val més, fer menys i triar molt be la qualitat i el proper servei que en faran . El problema es que ho entenguin , doncs jo m’he trobat , que conten la quantitat de regals , abans d’obrir-los , i això hem fa pensar ,
quan jo tenia la seva edat , també vaig tenir regals , però al ser tant pocs fa que alguns encara recordi el moment d’obrir-los . Dubto molt que ells d’aquí un temps recordin res , en tot cas recordaran , la quantitat .
Tothom hauria de reflexionar-hi doncs en poc temps tenim unes festes ineludibles , en que la gent ens pregunta , que l’hi compro? i nosaltres no sabem respondre , per que ja tenen de tot .



INTENTEM FER-HO EL MAXIM DE BE , SABENT QUE DE SEGUR ENS EQUIVOQUEM EN ALGUNA COSA .

divendres, 17 d’octubre del 2008

2009 año del consumismo

No es producte meu però hem fa gràcia de publicar-ho per qui no ho sàpiga


Según un economista de reconocimiento nacional este próximo año 2009 será el año del consumismo dado que el estado de crisis obligarà a la gente a estar :

Consumismo coche
Consumismo piso
Consumismo abrigo
Consumismo crédito
Consumismo cónyuge
Consumismo sueldo
Consumismo todo .......


Sort que la majoria de vegades els economistes s’equivoquen , esperem-ho !!

dijous, 16 d’octubre del 2008

Mitjans de comunicació

Hem be de gust parlar del mitjans de comunicació i de l’ús que crec que hauríem de fer d’ells , doncs hem arribat a un moment que per tot allà on anem trobem algun tipus de medi que ens informa , sigui el diari , la radio del cotxe o la televisió , donat que el vuitanta per cent de les noticies no solen ser bones o ens poden perjudicar directament , hauríem d’intentar d’esquivar per dir-ho d’alguna manera aquesta allau de noticies que contínuament ens bombardeja i que son tant i tant repetitives . En el meu cas , que faig trajectes llargs amb cotxe , acabo dient jo mateix les noticies de tant sentir-les , això provoca que a la mitja hora de llevar-me , el meu estat d’ànim ja esta per terra .
Crec que no soc l’únic afectat i tampoc crec que , com els estruços hàgim d’amagar el cap sota terra i passar de tot , ja que hem d’estar informats , però no, bombardejats , i al final el que aconsegueixen es posar-te neguitós de manera que quant arribes a la feina ja estem atabalats , sobretot ara que el tema ens toca la butxaca . Fa uns mesos era el tema de la sequera , que de tant sentir-ho al final quasi et senties culpable de dutxar-te . Si fem un repàs de les ultimes grans noticies , tal com crisi , sequera , avions ... veurem que ens modifiquen la manera de viure , ens posen la por al cos i al final canviem d’hàbits , conec gent que ha anul·lat bitllets d’avió per por , perquè no s’ha dit a les noticies que segueix sent el medi mes segur .....? perquè no diuen que la crisi tindrà una solució i que tard o d’hora la majoria de gent continuarà pagant la seva hipoteca religiosament ......?.Jo ja estic pensant en quina serà la propera noticia que ens tindrà aspectants durant el tems que els mitjans considerin oportú . Sembla que tots juguin a qui dramatitza mes la situació per tal de pujar els nivells d’audiència .
Se que tots el temes son greus , però crec que s’han de tractar amb mesura , no en farem res de preocupar-nos mes del que ens pertoca .
He decidit canviar de costums , ara només escolto el telenotícies vespre , on estic informat del que ha passat durant el dia i de com va tot , per acompanyar el cafè del mati .....un diari esportiu , quant condueixo .....musica o un curs d’anglès que estic fent i que per cert, una horeta d’àudio al dia ajuda molt en la comprensió , i a casa costa molt de fer.
No se si aguantaré gaires dies desenganxat , però ara durant tot el dia hem sento millor , estic igualment informat que la majoria de gent, amb la diferencia que no m’he deixat matxacar durant tot el dia i trobo que puc opinar mes be sobre les noticies que arriben .
No tinc res en contra de tot el col·lectiu de periodistes, al contrari , se que fan una gran feina i sota pressió . Solsament crec que tot això es un producte, com sempre, generat per la competència d’audiències i la seva repercussió econòmica .



Preocupeu-se lo just i viviu al màxim,qui us envolta ho agrairà

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Mutues mèdiques

Evitaré de dir noms per no ferir sensibilitats de gent que no s’hagi trobat en el meu cas i tingui la sort de no tenir el meu dilema .
El meu cas , es que per una simple grip potser mal cuidada , he necessitat diverses vegades dels serveis d’urgència de la mútua de que disposem tota la família , desprès de molt de temps de no anar-hi m’he trobat que el servei ha decaigut molt .
La pregunta que hem faig es , si val la pena continuar pagant religiosament cada mes per aguantar la mala professionalitat de metges estrangers que ni tant sols entenen la meva llengua i amb una dedicació que no inspira gens de confiança . Una mala visita la pot tenir tothom però en el meu cas han estat quatre vegades amb dos mesos de diferencia i el mes preocupant es de que eren quatre facultatius diferents.
L’altre dia i amb una doctora d’aquí mateix , per un mal entès , vaig entrar a la consulta i la trobo amb els peus damunt la taula , parlant per telèfon acaloradament , suposo de temes personals donat el to de veu , va quedar mes sorpresa ella que jo , i hem va dir el típic , un moment si us plau . El moment va ser de mes de mitja hora de rellotge , al final quant hem va fer passar hem va atendre amb una mala gana impressionant i tant poc convincent que sortint d’allà vaig demanar hora per anar amb un altre metge .
Tot això podrien ser manies meves , però la meva cunyada amb la seva nena , va sortir l’altre dia del mateix centre , per anar a la tant criticada seguretat social , resultant que no calia donar-li els vuit dies d’antibiòtic receptats per el doctor X , sinó que amb unes simples gotes a l’orella eren suficients .
Aleshores hem pregunto que faig jo pagant quasi dos cents euros al mes per una quota familiar de dos adults i dos nens si el tracte rebut no m’inspira confiança? I que si tinc una malaltia greu igualment m’enviaran a la salut pública .
Desprès de tot les mútues son un organisme per guanyar diners i com tot negoci es tracte de pagar el menys possible al facultatiu , ingressant la màxima quantitat al mes i excloent tot tipus de persona que necessiti massa sovint els seus serveis , ja que per ingressar amb una mútua has de ser jove i estar be de salut , perquè si ets persona de mes de cinquanta anys has de entra-hi amb un grup familiar , pagar una quota de mes de cent euros , sinó no t’admeten .
Actualment estic fent números , he demanat pressupost per fer una de les revisions mes ineludibles i necessàries com la revisió ginecològica , el resultat es que les dos visites mes la citologia i l’analítica val cent quaranta euros , contant que en pago quasi dos cents , val la pena continuar pagant ? , per un servei cada cop mes semblant a la tant criticada seguretat social .
Crec que amb els dos mil quatre cents euros anuals que pago , puc pagar moltes visites amb qui vulgui , per mi i tota la meva família .
Una decisió de mal prendre , però s'ha de fer .

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Cap de setmana al Matarranya



Hem passat un cap de setmana fantàstic a la comarca del Matarranya , al conjunt de pobles de Cretas , Valderrobres , Beceite , Horta de Sant Joan , petits pobles situats a la franja on gairebé tothom parla català , però on encara la gent son persones i on trobes una amabilitat extraordinaria . El conjunt de pobles dóna per unes bones passejades , compra de productes del pais a molt bons preus i una tranquilitat enorme , sense cues , aparcaments gratuits , mercats on el tracte es molt personal . Total que ens ho em passat be i per pocs diners , ja que pots llogar alguna cosa de turisme rural que per sixanta euros la nit hem dormit els nens i nosaltres , comptant que si no vols anar de restaurant , disposes de cuina .

He de dir que per motius de feina ja conec la comarca i això fa que ja saps on anar i que visitar , per que els nens i nosaltres ho pasem be , però no es una zona complicada i a mes cada poble te la seva oficina de turisme que et recomanen que fer per tal d'aprofitar al màxim el cap de setmana.

Una cosa que recomano es la pujada al Parrizal a Beceite , on després de deixar el cotxe es pot fer una caminada de dues hores (amb nens) per el llit del riu , on trobareu unes passeres de fusta per anar creuant el riu fins arribar al final anomenat Els Estrets , la caminada esta molt be , et sorprent que encara quedin llocs tant naturals amb unes aigües tant trasparents .

La zona també conta amb molts poblats iberics , força ben conservats , amb visites guiades si es vol i petits museus a cada població . Tots el pobles tenen un casc antic on perdres per els seus estrets carrers i la veritat es que es agradable .

A l'estiu els anomenats tolls et permet de banyarte en llocs on hi ha poca gent , sense perill per els nens , ja que la profunditat es poca , . Qui ho prova repeteix , doncs no es molt frecuent de banyarte entre els peixos amb unes aigües tan trasparents .

Nosaltres hem viatjat bastant , i aquesta es una de les zones que esta a tres hores de cotxe des de Girona que recomano a la gent , tot i que la primera impresió es de un lloc molt solitari , només oliveres , ametllers , vinyes i camps . Però engantxa ........ Tot i que no es tot maco als ulls de tothom , a nosaltres ens agrada .

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Crisi

No soc politic , però per el poc que puc entendre de diners i veient com va l'economia d'aquest pais veig que , en els propers quatre o cinc mesos , molta gent es quedara sense el subsidi d'atur , el que comportara sens dubte un altre daltabaix en la nostra economía , totes les persones que estiguin en aquesta situació , deixaran sens dubte de pagar hipotecas i lloguers de l'habitatge , amb el consequent problema que això generarà en els bancs i altres creditors , es parlarà molt de diners , impagaments , desnonaments , gent sense sostre , renegociació de les hipotecas , etc etc.... .Pero tot aquesta gent ha de menjar i necessita d' un sostre per als seus fills , que farà després l'estat per solucionar-ho , si per donar-nos els famosos cuatrecents euros del irpf , tota l'economía s'en ha resentit , i hem buidat les arcas del estat .
Tots patim per el finançament , pero crec que hem de contar amb el dia a dia de la gent , la subsistencia i la seguretat , doncs tot això generarà una inseguretat ciutadana seguit d'un allau de robatoris . De que serveix tanta infraestuctura mal executada i sobrevalorada si no tenim per menjar .Com ho expliquem que després de tants anys de pagar impostos , ara per una mala administració mundial estem abocats a la gana ?.
Que ha de fer el govern per solucionar tot plegat?.
Jo crec que el primer a fer es donar feina a la gent , però no amb obra pública , que es molt costosa i amb uns pressupostos molt alts . Ajudem a les petites empreses privades amb solucions que funcionin rápidament , no d'aquí a dos anys.
Promocionem tot el cultiu arreu d'espanya , tenim molts de terrenys buits , sense producció , per culpa de la viabilitat economica , doncs el elevats preus del combustible , juntament amb la seguretat social no els fa productius .
Tenim molts de terrenys i molta gent amb ganes de treballar ,es vergonyós que podem tenir producció pròpia i per culpa de la mala gestió estigui tot parat i hem d'importar producte d'altres països .

dimecres, 3 de setembre del 2008

Vacances a Alemanya


Be s'han acabat les vacances que hem fet per les ciutats de Bremen , Hamburg i Lübeck .
Han sigut tan sols cinc dies pero molt intensos , a pesar de l'agrip que he portat a sobre aquests dies , el que realment es sorprenent es que visitant uns llocs molt turístics de un país amb poder adquisitiu molt alt , he de dir que es més barat que aquí , encara que hem dolgui dir-ho . Pots pagar el restaurant sense recança , perque has menjat be i t'adones que no t'han atracat , això tinguen amb compte que alla l'iva de la restauració es de un 19% en contra del 7% d'aquí , si a tot això puc dir que pots dinar a primera linea de mar per 18 euros per persona , es que aqui esta passant alguna cosa .

Ara resulta que llogar un apartament per a dues persones et surt a 45 euros la nit , que llogues un cotxe per 35 euros al dia i un vol de baix cost et surt per 50 euros , la pregunta es que coi vaig a fer a la Costa Brava ? . Jo que visc a 30 kms de la platja , que cada dia puc anar a dormir a casa , pero ara m'adono, que si passo cinc dies a la Costa Brava amb els respectius dinars , gelats , cervessetes i altres .......per no dir de les cues kilometriques .Podre dir que per els mateixos diners o una mica mes he estat i he visitat un maravellos país , que hasta la verdura del mercat es més barata .

Per sortir de la crítica us dic que val molt la pena el viatge , sobretot Lübeck , tot i que es qüestió de gustos com sempre . Recomanacions , aneu preparats per la fresca i la pluja , com sempre en països tant al nord i sobretot preparats per caminar , caminar i caminar que es la única manera de gaudir d'aquestes ciutats tant encantadores i assequibles


Com sempre podeu veure un resum a youtube.com/garbi24

dimarts, 19 d’agost del 2008

Viaje a Escocia





Hacer un viaje por Escocia era al que siempre quería hacer .... este año nos hemos decidido .

Recomiendo a quienes quieran hacerlo y puedan , lo hagan por su cuenta ya que sale mucho mas barato y te da una libertad que se agradece mucho . El único inconveniente es saber un poquito de Ingles , pero a estas alturas , todo el mundo sabe lo imprescindible para salir adelante.

Nuestro método para viajar fue , contratar billetes de avión con Ryanair desde Girona a Newcastle , recoger un coche de alquiler en el mismo aeropuerto i devolverlo 12 días mas tarde. Ojo con la conducción es difícil al principio acostumbrarse , sobre todo si circulas solo en la carretera , si circulas por detrás de alguien , lo vas siguiendo y listo , la verdad es que la primera rotonda que coges impresiona bastante .

El tema del alojamiento , con mucha dedicación , encuentras en Internet bungalows , apartamentos , albergues y los típicos B&B que no utilizamos por ser cinco personas y es incomodo a veces estar lejos de los críos durmiendo solos en una habitación . Hicimos una ruta de lo que queríamos ver , buscando alojamiento cerca , con un total de cuatro alojamientos diferentes , y la verdad siempre hay mejores y peores pero los cuatro estaban muy bien .

A partir de ahí ya lo tienes todo, viaje , transporte y alojamiento . En www.youtube.com/garbi24 podeis ver un video de la experiencia .


els meus deu manaments

El dia d’avui no el viuràs mai mes , aprofita’l

No et preocupis més per el que ja no es pot resoldre

El naixement de tots els problemes , pesseta o bragueta

No es ric qui te més diners sinó el que sap gastar-los degudament

Recollir un munt de petits instants t’evocarà sens dubte a la felicitat

Davant qualsevol decisió , la millor solució sol ser la que mes ànsia et dona

Dedicat més a la teva família , doncs es en la única feina que ets insubstituïble

Si no tens pressa per tornar a casa, comença a preparar la separació , no ets feliç

No cal que planyem qui es separa , felicita’l , doncs ara ha deixat de perdre el tems

La vida, com en el cinema , son moltes les coses que es solucionen en l’últim instant




garbi.24@gmail.com