dimecres, 16 d’agost de 2017

Quan poc, és molt.

La Carme ens proposa que muntem un relat fent servir d’inspiració aquestes tres imatges. 

 

Quan poc, és molt.


No m’atrevia a aturar-la pel carrer, jo tant sols podia oferir el meu amor i una casa castigada per el temps. Els aiguats mullaven fins i tot el llit de l’amor.
Tan de bo abans m’hagués atrevit demanar-li. Quan ella entrà a la casa, obrí totes les finestres allunyant la foscor, cobrí la cambra de l’amor amb un encanyissat  i plantà una senyera al balcó.
Davant la incredulitat que mostrava la meva cara, m’agafà amb força la passió dels meus llavis i em va dir: Amb la foscor fora, la identitat clara i la cambra que no fa aigües, no tenim res més a fer que dedicar el temps a estimar-nos de totes les maneres possibles. Comencem?

dijous, 10 d’agost de 2017

Que te la remenin

Un mateix mai fa prou bona feina, tot i saber-ne el resultat mai és el mateix si són unes altres mans les que et descarreguen i et deixen a gust no sense haver-te fet patir una mica.
Rebregar, masegar i forçar és bàsic per un bon resultat, tot i que algunes postures per arribar-hi no són del tot còmodes la il·lusió del final les fa més portables.
Porto quasi dues setmanes que me la remenen cada dia, he guanyat molt perquè estava molt desentrenat. Els gemecs avisen de quan estàs al límit, llavors para de remenar-la, me la relaxa i tornem-hi que no ha estat res. 
Costarà, però la meva fisio a base de remenar-me-la. em deixarà la cama semi nova.

dilluns, 31 de juliol de 2017

D’allò que és car però està de moda

Aquestes nits d’estiu que conviden a sopars a la fresca, han esdevingut des de fa uns anys, en motiu de trobades dels curiosos food trucks.
Furgonetes encertadament decorades i amb tota una sèrie de productes a escollir, que no ens enganyem, no s’allunyen gaire dels fast food, omplen un lloc de trobada per convertir-se en gairebé escurabutxaques.
Les últimes que m’han vist el pèl han estat les de Besalú, un muntatge sensacional a la llera del riu, amb música i emmarcat amb el majestuós pont il·luminat. Tot molt maco i molt cool, la veritat, però si tens una mica de gana t’hi deixes  la cartera. Entrada tres euros amb dret a una canya de Moritz i la resta pots triar entre burger, crep bretona, brasa, smoothies i el que un pot imaginar, però si comencem a pagar set euros i mig per una burger, sis per una crep, tres per una bola de gelat i així anar fent fins a gastar-te quinze euros per persona. A aquest preu hi ha llocs que et donen primer plat, segon, postres, pa i beguda servit a una taula. O sigui que jo trobo que és massa car, tot i entendre que s’hi pot estar molt bé, que tot té una despesa i que està molt de moda. 
L’equilibri en la relació qualitat preu, sempre costa molt de que sigui a gust a tots.